Salute, Jonathan!/Capitul 47

From Wikibooks, open books for an open world
Jump to navigation Jump to search

Contenete - Capitul 46 - Capitul 47 - Capitul 48

Quarantsettesim capitul (47.esim capitul)[edit | edit source]

Li quar sesones: hiverne, verne, estive, autun.
Un mann usant un ferrin barre.
Mult crocs usat por piscar.
Gantes por li hiverne.
Li nase es usat por flarar odores.
Ti-ci colorosi fenestres es creat ex vitre.

Li Pall Mall Gazette (gazette = jurnale, diale), 18 septembre.

LI ESCAPAT LUPO.
Dangerosi historie de nor interviewator (interviewar = questionar e scrir li responses)

Pos mult desfacilitás, durant que yo usat li nómine "Pall Mall Gazette" multissim vezes, yo successat trovar li mann qui labora in li jardin zoologic (o zoo: jardin zoologic = jardin con mult animales) u trova se li lupes. Il nomina se Thomas Bilder, e yo trovat le trincant té. Il e su fémina es oldissim, sin infantes, e vive tre bon. Erst pos li diné ili volet parlar con me.

"Bon, senior, nu ples questionar. Vu save que yo ne parla pri li labor ante que on manja. Mem li lupes manja e trinca ante que yo questiona les."

"E qualmen vu questiona les?" yo questionat, volente ameliorar (a·melior·ar = far plu bon) su humor.

"Per batter les con un baston, o grattar lor oreles, vu save. On fa con li lupes lu sam quam con li homes. Por exemple (por exemple = por explicar con un historie), yo dit vos "vade al diábol", pos quel vu incolerat vos e dit que vu va parlar a mi chef, e to es li baston. Ma pos to vu dat me un poc moné e yo cessat dir que tu mey vader al diábol - to es li grattar del oreles. Pos to yo ha bon manjat, e nu vu posse "grattar mi oreles" ancor plu con vor questiones. Yo save, vu vole saver pri li escapat lupo."

"Exact. Yo vole audir quo vu ha videt. Ples dar me solmen li factes (factes = li ver coses), pos quel yo va questionar vos pri vor pensas."

"Bon, bon. Li lupo nominat Bersicker es un ex tri queles venit de Norvegia ante quar annus. Un tre bon lupo, sin problemas. It surprisa me que un tal lupo ha escapat. Ma, on ne posse fider un lupo plu quam on posse fider un fémina, ne ver?"

"Ne fa sucies pri le, senior!" dit Seniora Tom, ridente. "Il self ha devenit quam un lupo! Ma il ne fa mal coses."

Il continuat: "Du horas pos far Bersicker manjar yo audit li strangi sones. Yo esset con li altri animales e videt le, currente contra li barres quam si il volet escapar. Ta yo videt solmen un mann: tre alt, tenui, con un nase quam un croc e puntat barbe, con blanc capilles. Il aspectet quam, quam ferre, frigid e con rubi ocules, e il ne plesat me. Il prendet blanc gantes. Il dit me: "Li lupos sembla iritat."

"Forsan it es vu qui irita les," yo dit. Il ne incolerat se, solmen subridet, monstrante su blanc dentes. "Oh no, yo ne vell pleser les." il dit.

"Adver?" yo dit. "It sempre plese les manjar un o du bon osses por nettar li dentes, e vu sembla haver mult osses."

Un strangi cose: audiente nos, li lupes jacet sur li terre e Bersicker lassat me grattar su oreles. Poy li mann fat lu sam, e Bersicker fat nullcos contra it!"

"Cuida vos, mann", yo dit, "Bersicker es veloci." (veloci = rapid)

"Null problema", il dit, "yo conosse tal animales!"

"Alor anc vu labora con li animales?" yo dit, desmettente mi chapel, nam un mann qui conosse li lupes es un amico de yo.

"No", il dit, "ne exactmen, ma yo possede alcunes." E il fat un signe con su chapel quam un senior, e lassat me. Bersicker continuat vider le e ne volet exear li tot véspere. Poy quande levat li lune un grand lupal ululada comensat, benque ne existet un cose contra quel ulular. Yo exeat li dom por vider les, e li ululada cessat. Just ante decidu horas yo videt les un ultim vez ante dormir, e in li cage de Bersicker yo videt li barres tot ruptet e nullcos in li cage."

"Esque un altre videt alquicos?"

"Solmen un de nor jardineros dit que il videt un grand gris can, ma yo ne crede le, nam il dit it solmen pos que noi comensat parlar pri li escapat lupo."

"Nu, Senior Bilder, esque vu posse explicar li escapat lupo?"

"Bon senior, yo posse," il dit con un micri grimasse, "ma yo ne crede que mi explication vell satisfar vos."

"Ma it va certmen satisfar - vu ya es li specialist." (special = plu quam normal)

"Tre bon, senior. Quam specialist yo crede que il escapat pro que il volet escapar."

Poy venit un grand rise de Thomas e su marita. Ne possente jocar e mocar tam bon quam li du, yo decidet dir un altri cose:

"Tre bon, Senior Bilder. Vu ha ja dit me sat mult por li demí (demí = 1/2) del moné promesset. Li altri demí va venir quande vu ha dat me vor opinion (opinion = pensa, idé) pri quo va evenir."

"Tre bon, pardon," il dit, "vu vide que mi marita sempre vole que yo fa tal jocas. Bon, yo pensa que li lupo cela se alcú. Li jardinero dit que il curret vers li nord, ma vu save que lupos ne "curre" quam cavalles - ili move se bass, e presc nequande lucta. Talmen yo crede que il deve esser alcú in li vicinité (vicin·ité) pensante pri quo manjar. Desde nu o il va retornar, o il va trovar un bebé (bebé = micri infante) e manjar it. Ma yo crede que il va retornar."

Yo dat le li restant moné, ma in ti moment alquo venit vers li fenestre e li visage de Sr. Bilder monstrat un grand surprise.

"Benedition de Deo!" il dit. "Li old Bersicker retornat per se self!"

Il apertet li porta e Bersicker intrat. Yo timet it un moment ma Bersicker intrat just quam un normal can. Yo videt alquo comic in it: li lupo quel hat terrorisat li tot borgo hat intrat e nu ili grattat su oreles. Sr. Bilder examinat li lupo e dit:

"Yo savet que li povri old chap vell trovar se in un malin loc. Esque yo ne ha dit it? Vi - su cap sangua e vitre omniloc sur li cap. On ne mey posser lassar li gente plazzar ruptet botelles sur li mures - vi quo hat evenit. Veni junt, Bersicker.

Il plazzat li lupo in li cage, dante le manjage, e Bersicker aspectet satisfat.

Talmen finit se li strangi historie del escapat lupo ex li Zoo.

Grammatica[edit | edit source]

·olog[edit | edit source]

Un ·olog es un specialist:

  • demon → demon·olog
  • fémina → feminolog
  • zoolog (un specialist de animales)

Pos to on posse usar ·ic por formar li adjective:

  • demonolog → demonologic
  • feminolog → feminologic
  • zoolog → zoologic (un jardin zoologic, o un zoo pro que jardin zoologic es tre long)

Pos quel on usar ·a por formar li studie self:

  • demonologic → demonologica
  • feminologic → feminologica
  • zoologic → zoologica
  • Li cose quel on studie: demon
  • Li person qui studia it: demonolog
  • Li adjective: demonologic
  • Li studie self: demonologica

Ma ne omnicos es creat sammen. Por exemple on posse comensar con li studie self, e talmen on ne usa ·olog.

  • Li studie self: historie
  • Li adjective: historic
  • Li person qui studia it: historico

humor[edit | edit source]

Humor have du significationes.

  • Humor: li cose far rider
  • humor: quo on senti (esser in bon humor, mal humor)

o, o + e, e[edit | edit source]

Quande on usa o du vezes:

  • O li lupo va retornar, o il va viver altriloc. (hay du possibilitás)

Quande on usa e du vezes:

  • E Whitby e London es cités in Anglia. (ambi es cités in Anglia)

Vocabularium[edit | edit source]

  • barre
  • bebé
  • chapel
  • croc
  • demí
  • exemple
  • gante
  • gazette
  • interview
  • nase
  • opinion
  • puntat
  • rupter
  • specialist
  • veloci
  • vitre
  • ya
  • zoo (jardin zoologic)

Altri paroles[edit | edit source]

  • nase: nasal
  • veloci: velocitá
  • vitre: vitrin, vitrero, vitrosi