Salute, Jonathan!/Capitul 97

From Wikibooks, open books for an open world
Jump to navigation Jump to search

Contenete - Capitul 96 - Capitul 97 - Capitul 98

Ninantsettesim capitul (97.esim capitul)[edit | edit source]

Un ancian forn por crear pane.
Nu li sole es tre proxim al horizonte.
Un mann con vestimentes ex pelisse.
Nu on inspecte li lítteres sur papere.
Ex un turre on posse vider lontan.

Jurnale de Jonathan Harker.

30 octobre. Nocte. – Yo scri to ci per li lúmine del forn (forn = loc con foy por calentar se) in li vapor-nave, quel Lord Godalming prepara. Il possede experientie, hante havet su propri in li rivere Thames, e li riverettes de Norfolk. Il decidet que li pensa de Mina esset corect, e que li max probabil aqua-via al castelle vell esser ti quel usa li rivere Sereth, poy li juntion (juntion = loc u du coses deveni junt) de Bistritza. Noi ne time currer sur li aqua ye nocte, nam li aqua es mult e li rivere es sat larg. Lord Godalming di me que yo mey dormir, ma yo ne posse, con li terribil dangere sur mi amata qui intra un tam horribil loc… li sol comforte es que noi es in li manus de Deo. Sin li fide it vell har esset plu facil morir vice viver. Sr. Morris e Dr. Seward comensat li cavalcada ante noi; ili va restar sur li dextri rive, por ear plu alt e vider li rivere ex li altore. Ili luat du mannes por ducter li via, pos quel ili va dismisser les e viagear sol con li quar cavalles. Li quar cavalles es por si noi besona lassar li nave e viagear con les.

It es un strangi aventura. Noi precipita nos (precipitar = hastar) tra li obscuritá, con li frigore del rivere quel sembla batter nos, e li misteriosi voces del nocte; omnicos retorna al comense. Godalming clude li porta del forn…


31 octobre. – Continualmen precipitant. Li jorne venit, Godalming dormi, e yo watcha. (watchar = restar vigil) Li matine es frigidissim, e li calore del forn fa me mersiar it. Noi passat quelc apert botes, ma sin buxe o paquettes. Li mannes cadet sur su genús con terrore e pregat quande noi tornat li lampe vers les.


1 novembre, vésper. – Null novas li tot die, e yo ha trovat necos. Noi ha ja intrat li rivere Bistritza, e si noi ha errat, nor mission (mission = important labor a far por victer) ha fallit. Noi ha inspectet (inspecter = videt detalliatmen) tot botes, grandis e micris. Quelc boteros credet nos esser guvernamental functionarios, e desde tande noi ha usat un Rumanian flagga por far omnes pensar que noi veni del guvernament. Noi trovat li flagga in Fundu, u li Bistritza intra li Sereth. Quelc slovacos dit nos que un grand nave passat les, plu rapidmen quam usual nam it possedet un equip (equip = gruppe quel labora junt) du vezes plu grand. To esset ante Fundu, do ili ne savet esque li nave intrat li rivere Bistritza o continuat a monte in li Sereth. In Fundu nequi hat videt un tal nave, do it devet har passat it durant li nocte. Yo es tre dormaci, fórsan it es pro li frigore. Godalming insiste (insister = ne voler audir "no") que il va far li unesim watch. Mey Deo benedir le pro su bontá vers li povri Mina e me.

2 novembre, matine. – It es tot jorne. Li bon chap ne avigilat me, diente que yo hat dormit tam pacificmen e hat obliviat mi trubles. Yo senti me tre egoistic pro har dormit li tot nocte, ma il sembla in bon spíritu. Ho-matine yo senti me un nov mann, e vidente le dormir, yo fa lu necessi por li motor (motor = cose con quel on move un carre, nave, etc.), li direction e li watch. It sembla que mi fortie e energie ha retornat. Yo demanda me u es Mina, e Van Helsing. Ili devet har atinget Veresti circa mercurdí midí. Pro que on besona témpor por trovar li coche e cavalles, ili vell esser nu in li Passe Borgo. Mey Deo guidar e auxiliar les! Mem pensar pri les fa timore. Si solmen noi vell posser ear plu rapidmen! Ma li motor es ja surchargeat. Yo pensa anc pri Dr. Seward e Sr. Morris. Riverettes sin fine lassa li montes e intra ti-ci rivere; ili es tre litt, ma in hiverne certmen terribil. Yo espera vider les ante Strasba, nam si noi ne va har trovat li Comto, noi va dever discusser pri quo far.


Diarium de Dr. Seward.

2 novembre. – Tri dies sur li via. Null novas, e null témpor por scrir les. Noi reposat solmen durant li témpores besonat per li cavalles, ma progresse (progresser = ear plu e plu ad avan) tre bon. Ti-ci aventuristic dies es util por nos, ma noi ne va sentir nos felici til quande noi va har trovat li nave.


3 novembre. – In Fundu noi audit que li nave ha eat a monte in Bistritza. Si solmen it ne vell esser tam frigid...hay signes de nive a venir, e si it nivea mult noi va esser blocat (blocat = ne possent mover) e va besonar un slitte (slitte = cose por ear sur li nive) por viagear quam russos.


4 novembre. – Hodíe noi audit que un accidente evenit al nave quande it intentet progresser in tro desfacil aquas. Li slovac botes usa cordes por progresser in tal aquas. Anc Godalming save qualmen reparar (reparar = remover li problema) un bote e ili posset continuar trans li desfacil aquas por recomensar li chasse. Yo time que li nave ne progresse tre bon; li paisanes di me que it halta ye vezes. Noi deve continuar rapidmen, nam it es possibil que ili besona nos.


Jurnale de Mina Harker.

31 octobre. – Arivat a Veresti ye midí. Li professor di me que ho-matine il apen posset hipnotisar me, e que yo dit solmen “obscur e quiet”. Il ja eat por comprar un coche e cavalles. Ante nos resta 70 milies (milie = 1600 metres). Li paisage es bellissim, e sat interessant; it vell har esset un delicie (delicie = tre bell o dulci cose) sub diferent conditiones, e sol con Jonathan. Haltar e vider li gente, conossentar se (conossentar se = devenir conosset) con lor vive e plenar nos con lor color e bellitá! Ma vé! –


Plu tard. – Dr. Van Helsing ha retornat. Il ha trovat li coche e cavalles; noi va comensar li diné e comensar pos un hor. Li hóspeda ha dat nos un grandissim sac de provisiones (provision = cose a manjar e trincar durant un viage) quel sembla sat mult por un equip de soldatos. Li professor dit me que noi va haver null possibilitá trovar manjage durant un tot semane. Il ha trovat anc calid vestimentes de pelisse. Li possibilitá por nos de friger va esser null.

………..

Noi va strax partir. Yo time pri quo va evenir nos. Noi es vermen in li manus de Deo. Solmen Il save quo va evenir, e yo prega Le, con li tot fortie de mi trist e humil anim, que Il mey protecter mi amat marito, que Jonathan va saver que yo amat le e honorat le, e que mi ultim pensa va esser pri le.


1 novembre. – Li tot die noi viageat, e con bon rapidesse. Li cavalles save que noi tracta (tractar = acter vers) les bon, e curre rapidmen con bon cordie. It sembla til nu que li viage va esser facil, e noi changea li cavalles tre frequentmen. Dr. Van Helsing es laconic; il di al farmeros que il hasta se a Bistritz, e da les mult moné por li change. Ili da nos calid sup (sup = calid liquid manjage), o café, o té, e noi recomensa. Li paisage es bellissim, con mult bellitás e simplic persones con bon personalitá. Ili es supersticiosissim. In li unesim dom li fémina qui videt mi cicatre fat un cruce con li manu e adjuntet plu alie in nor sup, e yo odia alie. Desde tande yo ha sempre prendet mi chapel. Li professor sembla esser nequande fatigat; li tot die il ne dormi, e fa me dormir. Ye li cade del sole il hipnotisat me, e dit que yo respondet: “obscuritá, current aqua e li crepitation de ligne”; do nor ínamico es ancor sur li rivere. Pensar pri Jonathan fa me timer, ma yo ne time por su securitá, ni por li mi. Dr. Van Helsing dormi. Li povri caro, il sembla tre fatigat e old e gris, ma su bocca es tre firm, quam un conquestator (conquestar = victer e obtener plu land) mem quande il dormi. Yo va dever far le dormir plu frequentmen, pro que noi besona su forties... Omnicos es preparat, e noi va strax departer.


2 novembre, matine. – Yo successat convicter li professor que un person mey conducter li coche durant que li altri dormit. Nu it es matine, lucid ma frigid. Li aere sembla pesant – e yo nomina it pesant pro que yo ne conosse un melior parol por descrir it. It es tre frigid, e solmen li pelisses auxilia nos. Ye li alba Van Helsing hipnotisat me; il dit que yo respondet “obscuritá, li crepitation de aqua e rugient (rugir = dir GRRRR!) aqua"; do li rivere transforma se durant que ili ea a monte. Yo espera que mi amato ne va esser in dangere; ma noi es in li manus de Deo.

2 novembre, nocte. – Conductet li tot die. Li paisage deveni plu e plu savagi, e li montes Carpathian, queles semblat in Veresti tam lontan e bass sur li horizonte (horizonte = u li sole leva se e cade), nu sembla gruppar se circum nos e turrear in avan. Noi ambi sembla in bon spíritus; chascun de noi efortia alegrar li altri. Dr. Van Helsing di que ante li matine noi va atinger li Passe Borgo. Ci li domes es tre rar, e li professor di que li cavalles queles noi possede va restar con nos, sin changear. Il trovat du cavalles in plu, e nu possede quar. Li car cavalles es bon e patient, e ne trubla nos. Sin altri persones sur li via, mem yo posse conducter. Noi va atinger li passe sub li luce del sole; noi ne vole arivar ante to. Oh, quo va deman aportar nos? Noi sercha li loc u mi amato ha suffret tam mult. Mey Deo guidar nos, e cuidar pri mi marito e tis queles noi ama, e qui es in tam grand dangere. Por mi parte, yo ne es digni in Su ocules, til quande Il decide far me posser star avan Le sin far Le incolerar.

Vocabularium[edit | edit source]

  • blocar
  • conossentar se
  • conquestar
  • delicie
  • equip
  • forn
  • horizonte
  • insister
  • inspecter
  • junter
  • milie
  • mission
  • motor
  • paisan
  • pelisse
  • precipitar se
  • progresser
  • provision
  • reparar
  • rugir
  • slitte
  • sup
  • tractar
  • turrear
  • watchar

Altri paroles[edit | edit source]

  • conquestar: conqueste
  • delicie: deliciosi
  • horizonte: horizontal
  • insister: insistentie
  • inspecter: inspector, inspectoratu
  • pelisse: pelissería, pelisseríe, pelissero
  • reparar: reparation, reparator
  • rugir: rugida
  • tractar: tractament
  • turre: turrette
  • watchar: watchmann, watch-turre